Exposicions orals del projecte final

Bé doncs, pel que sembla s'ha acabat el primer mòdul de l'assignatura d'Habilitats Comunicatives, Alfabetització multimodal.

Ara que ja tots hem dut a terme les exposicions orals dels projectes finals, he de dir, inicialment, que totes m'han agradat molt i han captat plenament la meva atenció.

Anomenaré alguns projectes com ara el Projecte orenetes o el de "... Fes dels teus somnis una realitat", perquè el primer em va semblar una iniciativa força important i interessant alhora, mentre que el segon, la finalitat del qual crec que era motivar els joves o ajudar-los a orientar-se, em va motivar a mi i tot. Cal dir al respecte, que el vídeo (molt ben treballat, per cert) fóu un punt a favor per al projecte, li va donar un toc atractiu i dinàmic a l'exposició, mentre que alhora feia més entenedor el projecte.

No obstant això, m'agradaria ressaltar el treball de tots els meus companys que presentaren el seu projecte amb molta il·lusió, i cal dir al respecte que estaven tots molts treballats.

En definitiva, penso que va ser una experiència que ens va servir per a aprendre uns dels altres i per a despertar la nostra creativitat, que en tantes ocasions ens farà falta (en un futur).

Què és BSCW?

El BSCW (Basic Support for Cooperative World) és una eina informàtica de tipus software colaboratiu.

Té com a objectiu facilitar el treball en grup mitjançant l’ús únicament d’un navegador web i d’una conexió a Internet. Possibilita l’emmagatzematge i l’organització de l’informació, compartir-la amb altres usuaris, disposar d’agendes comunes, mantenir debats...

Està fet amb la idea d’espai de treball compartit, on les persones que decideixen dur a terme un treball en grup poden compartir i emmagatzemar la informació de manera comuna.

Amb un sistema amb què compta el BSCW és possible comprovar les accions que s’han dut a terme sobre una determinada informació i durant un període determinat de temps.

Què és el microblogging?

Què és el microblogging? Aquesta era una pregunta que em solia fer jo abans de trobar un bloc que parlava sobre el tema. Allí he descobert que és una nova forma de comunicació a Internet (igual que el bloc). Ara bé, te a favor seu la senzillesa que el caracteritza. Això fa que cada dia més usuaris s’hi inscriguin i conseqüentment permet la interacció entre ells, de tal manera que es poden enviar missatges privats, poden anunciar determinades coses, fer amics, promocionar-se ells mateixos o fins i tot trobar feina (no és sorprenent?).

Suposa segons l’autor del bloc sobre microblogging una mescla entre xat, fòrum, bloc...

Ara s’està intentant que les diferències entre les xarxes socials desaparegui, de tal manera que no necessariament el nostre amic hagi d’estar inscrit en la mateixa que nosaltres.

Un exemple, que se’ns posa de microblogging és el Twitter (líder entre aquests, ara per ara). Permet totes aquestes facilitats esmentades. Ara bé, cal saber que permet fer-ho des del propi telèfon mòbil.

Aquí us deixo un vídeo on s’explica el que acabo d’esmentar. Està amb anglès però penso que és fàcil d’entendre.

Delicious!

Delicious és un servei de gestió de marcadors (aquells que usualment es guardaven als navegadros) socials en web que els categoritza amb folcsonomies, un sistema d’etiquetat. A més, permet compartir aquests marcadors amb altres usuaris de delicious i determinar quants d’aquests tenen un determinat enllaç guardat als seus marcadors.

És molt senzill a l’hora de fer-lo funcionar i ofereix fer ràpidament aplicacions (que treballen amb delicious).

Seria útil des del punt de vista educatiu si diversos mestres puguèssim compartir marcadors interessants, en el sentit que jo podria compartir els que a mi m’han semblat interessants, mentre que alhora podria examinar els que hem proporcionarien els altres. D’aquesta manera tots podríem compartir una metdologia d’ensenyament i compartir llocs web que ens semblessin interessants per al bon desenvolupament i formació de l’alumnat.

El Ning, una eina 2.0

El ning és una eina 2.0 que permet la creació de reds socials, tot i no tenir unes habilitats tecnològiques rellevants. Ofereix un lloc web per a grups, un altre de fotos i un altre de vídeos per als usuaris que desitgin copiar-los i utilitzar-los per a qualsevol propòsit.

He estat pensant i penso que seria de gran utilitat, tenint en compte el meu futur professional, entrar en contacte amb mestres d’altres llocs. Així, un grup de mestres crearíem una web social educativa, dirigida a alumnes d’arreu del món.

Seria interessant veure a quin desenvolupament ens portaria aquesta innovació i veure com diverses cultures o ideologies es troben per un fi o característica comuna.

L'ScreenToaster i la seva utilitat

L’ScreenToaster és una aplicació que permet la captura de pantalla en moviment per tal de generar vídeos. Aquest servei ofereix la possibilitat de veure el resultat final a qualsevol lloc web d’altres, també permet una visita completa mitjançant una direcció URL única.

Aquesta aplicació no exigeix la instalació de cap software o pluguin (se basa en applets de Java, que són una espècie adjuntes en temps real al navegador). Les diferents accions que s’hi poden dur a terme també és poden realitzar utilitzant el teclat.

Com a educadora, em pot ser útil a l’hora d’ensenyar als meus alumnes com realitzar una acció mitjançant l’ordinador, és a dir que em pot resultar profitós a l’hora de marcar unes pautes o donar unes instruccions sobre com fer alguna cosa mitjançant algun programa.

Què és el videocàsting?

El videocàsting pot associar-se a termes com el vídeo a la carta o videoclip contingut mitjançant Atom o RSS recintes.

Consisteix en la distribució d’arxius de mitjans digitals, incloent-hi vídeo i àudio a través de caixes de RSS.

El videocàsting és una estratègia docent i d’aprenentatge, una aplicació multimedial plena d’informació que alterna l’àudio i la imatge en moviment. És poden crear cançons i altres activitats.

Com a futura educadora és interessant poder utilitzar els vídeos per a fonamentar les explicacions donades a classe. Això fa que els nens despertin el seu interès per aprendre, ja que a l’hora s’entretenen mirant un vídeo. Tot i això, encara podria resultar més sorprenent i eficaç que els videos els disenyessin els propis alumnes, ja que allavors la tasca encara els cridaria més l’atenció. Al cap i a la fi, els nens d’avui dia neixen en una societat del tot tecnològica així, familiartzar-se amb aquesta no és quelcom tan díficil per a ells com per als adults.