dijous, 16 de desembre del 2010

Reflexió sobre la mediació, una forma de resoldre conflictes

Sovint, al llarg de la nostra vida experimentem conflictes amb altres persones o, si més no, som testimonis de conflictes que no ens afecten de manera directa, sinó a persones alienes. Podríem dir que aquests es produeixen per contraposició d’opinions, interessos, necessitats, etc. Tal com defineix Paco Cascón Soriano en la seva presentació sobre la mediació, quan apareix aquesta contraposició parlem d’un “problema” (“la satisfacció de les necessitats d’una part impedeix la satisfacció de les de l’altre”).
Un àmbit en què es solen conèixer els conflictes o problemes de primera mà, és l’educatiu. En aquest es planteja sempre prendre alguna mesura, ja que mantenir l’harmonia entre els alumnes és primordial i, a més d’això, els educadors (junt als pares) tenen la tasca d’educar, la qual cosa implica ensenyar a resoldre problemes de manera pacífica (el que es coneix com “resoldre els problemes parlant”). Amb tot això, una de les opcions que més s’utilitza és la mediació, un procés gradual en què intervé una tercera persona que no està implicada en l’assumpte i empren la tasca de vetllar pel procediment i la relació entre ambdues postures. Es dóna quan les parts confrontades no poden trobar una solució per elles mateixes, quan a la situació hi ha o ha hagut violència o, simplement, incomunicació. No obstant això, la solució final està en mans de les persones implicades en el problema.
Per poder dur a terme la mediació, primer cal conèixer les seves característiques. Segons la forma, pot ser mediació informal o formal (per equips de mediació) i segons la persona que intervé es dóna un mediació entre iguals o d’adults.
Implica un procés marcat per diverses parts: l’entrada (on es recopila informació i seguidament, s’estableixen unes normes que han de ser acceptades per ambdues postures), seguidament es procedeix a escoltar les diverses versions que expliquen el problema i permeten (als mediadors) ubicar-se, després d’això, s’intenta arreglar el problema arribant a un acord i finalment, es verifiquen i s’avaluen els acords. Per tal que aquest procés es doni de manera adequada, és imprescindible demostrar a les persones que recorren a la mediació que ens interessa el seu problema, així com arribar a trobar una solució per a aquest.
És fonamental comptar amb el màxim d’informació possible per tal que la situació ens quedi ben clara i puguem analitzar correctament el problema. Per assegurar-nos que la informació ens a ajudat a entendre el conflicte, podem fer un resum a les parts implicades des de la perspectiva que aquestes es veuen afectades mitjançant els sentiments que cadascuna ens ha transmès segons li afecta la situació en qüestió.
En conclusió, la mediació és un mitjà de resolució de conflictes, utilitzant la via pacífica tan deixada de banda freqüentment. Com a futura educadora, m’interessa oferir aquesta opció als meus alumnes, per tal de fomentar una bona relació entre ells i un desenvolupament òptim.
És fonamental, comptar i fer ús d’aquestes eines que tanta ajuda ens poden proporcionar, doncs una bon ambient de treball és el millor entorn per proporcionar una bona educació.
De la mateixa manera, la mediació, en qualsevol àmbit, pot freqüentar un estil de vida més harmònic per a tothom que en definitiva ens faciliti l’acompliment de l’últim objectiu al que qualsevol persona pot aspirar, ser feliç en companyia dels altres.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Exposicions orals del projecte final

Bé doncs, pel que sembla s'ha acabat el primer mòdul de l'assignatura d'Habilitats Comunicatives, Alfabetització multimodal.
Ara que ja tots hem dut a terme les exposicions orals dels projectes finals, he de dir, inicialment, que totes m'han agradat molt i han captat plenament la meva atenció.
Anomenaré alguns projectes com ara el Projecte orenetes o el de "... Fes dels teus somnis una realitat", perquè el primer em va semblar una iniciativa força important i interessant alhora, mentre que el segon, la finalitat del qual crec que era motivar els joves o ajudar-los a orientar-se, em va motivar a mi i tot. Cal dir al respecte, que el vídeo (molt ben treballat, per cert) fóu un punt a favor per al projecte, li va donar un toc atractiu i dinàmic a l'exposició, mentre que alhora feia més entenedor el projecte.
No obstant això, m'agradaria ressaltar el treball de tots els meus companys que presentaren el seu projecte amb molta il·lusió, i cal dir al respecte que estaven tots molts treballats.
En definitiva, penso que va ser una experiència que ens va servir per a aprendre uns dels altres i per a despertar la nostra creativitat, que en tantes ocasions ens farà falta (en un futur).

dijous, 11 de novembre del 2010

Què és BSCW?

El BSCW (Basic Support for Cooperative World) és una eina informàtica de tipus software colaboratiu.
Té com a objectiu facilitar el treball en grup mitjançant l’ús únicament d’un navegador web i d’una conexió a Internet. Possibilita l’emmagatzematge i l’organització de l’informació, compartir-la amb altres usuaris, disposar d’agendes comunes, mantenir debats...
Està fet amb la idea d’espai de treball compartit, on les persones que decideixen dur a terme un treball en grup poden compartir i emmagatzemar la informació de manera comuna.
Amb un sistema amb què compta el BSCW és possible comprovar les accions que s’han dut a terme sobre una determinada informació i durant un període determinat de temps.

Què és el microblogging?

Què és el microblogging? Aquesta era una pregunta que em solia fer jo abans de trobar un bloc que parlava sobre el tema. Allí he descobert que és una nova forma de comunicació a Internet (igual que el bloc). Ara bé, te a favor seu la senzillesa que el caracteritza. Això fa que cada dia més usuaris s’hi inscriguin i conseqüentment permet la interacció entre ells, de tal manera que es poden enviar missatges privats, poden anunciar determinades coses, fer amics, promocionar-se ells mateixos o fins i tot trobar feina (no és sorprenent?).
Suposa segons l’autor del bloc sobre microblogging una mescla entre xat, fòrum, bloc...
Ara s’està intentant que les diferències entre les xarxes socials desaparegui, de tal manera que no necessariament el nostre amic hagi d’estar inscrit en la mateixa que nosaltres.
Un exemple, que se’ns posa de microblogging és el Twitter (líder entre aquests, ara per ara). Permet totes aquestes facilitats esmentades. Ara bé, cal saber que permet fer-ho des del propi telèfon mòbil.
Aquí us deixo un vídeo on s’explica el que acabo d’esmentar. Està amb anglès però penso que és fàcil d’entendre.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Delicious!

Delicious és un servei de gestió de marcadors (aquells que usualment es guardaven als navegadros) socials en web que els categoritza amb folcsonomies, un sistema d’etiquetat. A més, permet compartir aquests marcadors amb altres usuaris de delicious i determinar quants d’aquests tenen un determinat enllaç guardat als seus marcadors.
És molt senzill a l’hora de fer-lo funcionar i ofereix fer ràpidament aplicacions (que treballen amb delicious).
Seria útil des del punt de vista educatiu si diversos mestres puguèssim compartir marcadors interessants, en el sentit que jo podria compartir els que a mi m’han semblat interessants, mentre que alhora podria examinar els que hem proporcionarien els altres. D’aquesta manera tots podríem compartir una metdologia d’ensenyament i compartir llocs web que ens semblessin interessants per al bon desenvolupament i formació de l’alumnat.

El Ning, una eina 2.0

El ning és una eina 2.0 que permet la creació de reds socials, tot i no tenir unes habilitats tecnològiques rellevants. Ofereix un lloc web per a grups, un altre de fotos i un altre de vídeos per als usuaris que desitgin copiar-los i utilitzar-los per a qualsevol propòsit.
He estat pensant i penso que seria de gran utilitat, tenint en compte el meu futur professional, entrar en contacte amb mestres d’altres llocs. Així, un grup de mestres crearíem una web social educativa, dirigida a alumnes d’arreu del món.
Seria interessant veure a quin desenvolupament ens portaria aquesta innovació i veure com diverses cultures o ideologies es troben per un fi o característica comuna.

L'ScreenToaster i la seva utilitat

L’ScreenToaster és una aplicació que permet la captura de pantalla en moviment per tal de generar vídeos. Aquest servei ofereix la possibilitat de veure el resultat final a qualsevol lloc web d’altres, també permet una visita completa mitjançant una direcció URL única.
Aquesta aplicació no exigeix la instalació de cap software o pluguin (se basa en applets de Java, que són una espècie adjuntes en temps real al navegador). Les diferents accions que s’hi poden dur a terme també és poden realitzar utilitzant el teclat.
Com a educadora, em pot ser útil a l’hora d’ensenyar als meus alumnes com realitzar una acció mitjançant l’ordinador, és a dir que em pot resultar profitós a l’hora de marcar unes pautes o donar unes instruccions sobre com fer alguna cosa mitjançant algun programa.