dijous, 16 de desembre del 2010

Reflexió sobre la mediació, una forma de resoldre conflictes

Sovint, al llarg de la nostra vida experimentem conflictes amb altres persones o, si més no, som testimonis de conflictes que no ens afecten de manera directa, sinó a persones alienes. Podríem dir que aquests es produeixen per contraposició d’opinions, interessos, necessitats, etc. Tal com defineix Paco Cascón Soriano en la seva presentació sobre la mediació, quan apareix aquesta contraposició parlem d’un “problema” (“la satisfacció de les necessitats d’una part impedeix la satisfacció de les de l’altre”).
Un àmbit en què es solen conèixer els conflictes o problemes de primera mà, és l’educatiu. En aquest es planteja sempre prendre alguna mesura, ja que mantenir l’harmonia entre els alumnes és primordial i, a més d’això, els educadors (junt als pares) tenen la tasca d’educar, la qual cosa implica ensenyar a resoldre problemes de manera pacífica (el que es coneix com “resoldre els problemes parlant”). Amb tot això, una de les opcions que més s’utilitza és la mediació, un procés gradual en què intervé una tercera persona que no està implicada en l’assumpte i empren la tasca de vetllar pel procediment i la relació entre ambdues postures. Es dóna quan les parts confrontades no poden trobar una solució per elles mateixes, quan a la situació hi ha o ha hagut violència o, simplement, incomunicació. No obstant això, la solució final està en mans de les persones implicades en el problema.
Per poder dur a terme la mediació, primer cal conèixer les seves característiques. Segons la forma, pot ser mediació informal o formal (per equips de mediació) i segons la persona que intervé es dóna un mediació entre iguals o d’adults.
Implica un procés marcat per diverses parts: l’entrada (on es recopila informació i seguidament, s’estableixen unes normes que han de ser acceptades per ambdues postures), seguidament es procedeix a escoltar les diverses versions que expliquen el problema i permeten (als mediadors) ubicar-se, després d’això, s’intenta arreglar el problema arribant a un acord i finalment, es verifiquen i s’avaluen els acords. Per tal que aquest procés es doni de manera adequada, és imprescindible demostrar a les persones que recorren a la mediació que ens interessa el seu problema, així com arribar a trobar una solució per a aquest.
És fonamental comptar amb el màxim d’informació possible per tal que la situació ens quedi ben clara i puguem analitzar correctament el problema. Per assegurar-nos que la informació ens a ajudat a entendre el conflicte, podem fer un resum a les parts implicades des de la perspectiva que aquestes es veuen afectades mitjançant els sentiments que cadascuna ens ha transmès segons li afecta la situació en qüestió.
En conclusió, la mediació és un mitjà de resolució de conflictes, utilitzant la via pacífica tan deixada de banda freqüentment. Com a futura educadora, m’interessa oferir aquesta opció als meus alumnes, per tal de fomentar una bona relació entre ells i un desenvolupament òptim.
És fonamental, comptar i fer ús d’aquestes eines que tanta ajuda ens poden proporcionar, doncs una bon ambient de treball és el millor entorn per proporcionar una bona educació.
De la mateixa manera, la mediació, en qualsevol àmbit, pot freqüentar un estil de vida més harmònic per a tothom que en definitiva ens faciliti l’acompliment de l’últim objectiu al que qualsevol persona pot aspirar, ser feliç en companyia dels altres.